Diego, un noi que ha viscut sempre en una situació econòmica i social precària, espera amb ànsia a Godot assegut a la terrassa d’un bar. Ofèlia, una noia jove que es troba en un espai semblant al no-res, entre la mort i la vida, té el desig de ressuscitar mentre tempteja els camins de la reminiscència, o de totes les mentides que ha vist en vida. I Segismundo, el jove que es desperta després d’una nit de festa i no és capaç de saber si el que està experimentant (i tot el que li han explicat fins ara) és real o és, per sort o per desgràcia, un simple somni. Fitxa artística (o agraïments) Dramatúrgia: Alexandra Campderrós Direcció: Raquel Díez Fran Puche Intèrpret: Alexandra Campderrós So, llum i vídeo: Claudia Blanco Lara Montero Comunicació: Lucia Avellaneda Contingut audiovisual: Ferran Rueda Nota de l'Autora La creença que totes les coses que ens passen venen determinades o estan controlades per una entitat superior ha generat en la nostra societat una dinàmica de conformisme i de no-acció. A la vegada, però, la creença que l’ésser humà acciona de forma completament lliure, posant en pràctica el lliure albir, nega que, com a éssers socials capitalistes, tenim uns deures dels quals és impossible escapar. Si no podem controlar les nostres accions, si no tenim poder per decidir, quin sentit té la vida? I si, per contra, no hi ha cap subjecte extern que determina la nostra existència, quin sentit té la vida? Totes aquestes qüestions han empès la societat occidental cap a la passivitat i cap a l’abandonament de la identitat vers entitats externes. Plantejo, doncs, el binomi que ha empès la creació d’aquesta peça escènica: el destí contraposat al lliure albir. I què és el destí? Ale Campderrós

 

 
 Diumenge 1 de Març de 2026 19 hores 21 euros entrada a taquilla 16 euros amb compra online

 

Horario | Martes a Viernes de 17:00 a 21:00    Sábados y Domingos 17:00-21:00

Cerrado los lunes.